Amb només donar un valor estètic al plàstic reciclat podria iniciar-se la transició en crear consciència sobre la seva fabricació, ús únic i classificació dels envasos.

 

Durant dècades, el plàstic ha estat considerat com una innovació revolucionària i un material providencial, particularment dins de la indústria alimentària. No obstant això, en els últims anys s’ha convertit en el blanc de crítiques a escala global. Ha passat de ser considerat una innovació a un malbaratament i un problema ambiental. De fet, pot ser vist com l’emblema del consum excessiu i de la “societat del malbaratament”, un sistema que ha demostrat els seus límits.

El plàstic és, així i tot, un material ambigu en la nostra societat. D’una banda, es tracta del component principal en els processos d’embalatge: necessari per a la circulació i clau per a la seguretat dels aliments. De l’altra, independentment dels seus actius tècnics, els residus plàstics formen un “setè continent” i envaeixen cada aspecte de la nostra vida quotidiana. Cada segon se’n produeixen uns 10 milions de tones i 125 milions més contaminen els oceans. I ja que, durant dècades, s’han trobat partícules de plàstic a l’estómac de nombrosos animals marins, el problema tendeix a arribar a un punt crític quan, de mitjana, les persones ingerim anualment unes 52.000 micro partícules de plàstic a través de l’aigua.

Davant aquesta amenaça mediambiental i sanitària, les autoritats públiques i la Comissió Europea han posat en pràctica mesures coercitives que, així i tot, es consideren parcials o insuficients. Hi ha un nombre creixent d’iniciatives populars per trobar alternatives, i algunes d’elles fins i tot demanen fer un boicot. Tement a aquest “atac al plàstic”, diversos grups industrials com Carrefour, Danone o Nestlé estan buscant, o bé reduir l’empaquetatge plàstic, o bé suprimir-lo completament provant un sistema de registre a gran escala com LOOP.

Si l’objectiu final segueix sent “zero deixalles” (“zero waste”), encara ens queda un llarg camí per recórrer… Així que aquí compartim algunes reflexions que podrien ser un primer pas per resoldre el problema.

 

Darrere de l’amenaça, una oportunitat?

Si la intenció és classificar i destriar el 100% dels residus plàstics abans del 2025, això només resol la situació de manera parcial. El problema de les incomptables muntanyes de residus persisteix, fins i tot quan aquestes s’exporten a altres països perquè quedin fora de l’abast de la vista. El contenidor de les escombraries, incloent-hi el groc, no és un vòrtex màgic, un núvol en què les nostres deixalles desapareixen…

I ja que el packaging és el responsable del 46% dels residus plàstics, el desafiament es troba en “evitar la creació i propagació de residus plàstics nous”, com ho expressa Roland Geyer, en un informe d’investigació publicat a la revista Science Advance. Si el “deixalles zero” sembla avui en dia utòpic, aleshores cal qüestionar-se i, sobretot, replantejar el tema per fer-ho part d’una realitat ambiental i sostenible. Per tant, el plàstic es converteix en un desafiament i una oportunitat per les agències de disseny.

Parlem de desafiament perquè es tracta de dissenyar solucions realistes per abordar aquest problema, i d’oportunitat perquè es pot innovar per transformar aquest malbaratament en un recurs. També caldria replantejar la cadena de valor i de dissenyar productes que no només es puguin eliminar més fàcilment, sinó que també puguin ser reutilitzats. En definitiva, una oportunitat fantàstica per iniciar un canvi de paradigma.

En aquest context ens preguntem: com podem fer que aquest material sigui respectuós amb el medi ambient? I com podem fer que els nostres esforços i accions siguin visibles per al consumidor?

 

Quin és el cicle de vida del plàstic reciclat?

Després d’haver-lo separat en contenidors de reciclatge, el plàstic és recol·lectat, ordenat segons el seu tipus, rentat i triturat. Un cop classificat, ja sigui d’acord amb el seu color o transparència, els fragments de plàstic es fonen fins a convertir-los en petites boletes que, posteriorment, es converteixen en matèria primera totalment nova per a la indústria.

 

Envasos de plàstic reciclat, una elecció ètica i estètica

Quan els grànuls de plàstic de diferents colors es fonen i barregen, obtenim una textura similar a la del marbre: la signatura estètica del plàstic reciclat.

En utilitzar aquesta nova matèria primera, els fabricants demostren el seu compromís i fan que l’ús de plàstic reciclat sigui evident i visible per part del consumidor. El compromís de la marca es materialitza, a més, en signes visibles. Amb aquest disseny distintiu, el packaging es transforma, ja no és un objecte merament funcional i industrial, sinó una peça única, ja que els patrons aleatoris de les vetes del plàstic li donen a l’empaquetatge un aspecte artesanal. Qui sap, potser amb aquest toc extra d’estil que li donem a les nostres ampolles d’aigua, ¿podríem sentir-nos més inclinats a emplenar-les de nou en lloc de tirar-les a les escombraries?

 

Geraldine Denis, Innovation Manager
Agathe Rouy-Copier, Volume Designer
Logic Design França